X fa art al vagó.
Fa una setmana. Puge al metro -allà sempre veig històries que m'agradaria contar. Però no tinc l'art de contar-les. En canvi, aquesta sí que la contaré. Amb art o sense-.
Una xica morena asseguda. Diferent. Amb falda irregular (?). Amb una llibreta i un llapis. Xica X.
Escull una model. Una negra amb topo. Negra Y.
La negra Y, primer, ni se n'adona.
De sobte, la mà d'X comença a disparar traços ràpids sobre el paper. Mirada encuriosida i insistent.
La negra Y, model inesperada del vagó, somriu amb calma i no parla, com si haguera exercit aquesta professió tota la vida.
X, continua esbossant.... fins que la negra baixa a la següent parada. Passa pàgina. A otra cosa mariposa. Ole.
Mare Z i fillet B amb carro entren al vagó. S'asseuen al mateix lloc on estava la negra Y.
X allibera la seua mà de nou. Observa directa, sense cap indici que delate vergonya, als seus nous models. Rish, rash, rish, rash. Necessite el diccionari d'onomatopeies per saber com s'escriu el soroll d'un llapis sobre un quadern de dibuix.
B està flipant. Com si pensara: "Eh, que els que tenim dret a mirar descaradament als ulls i a la cara de la gent som els xiquets! No els majors com tu!"
Jo, des d'un altre angle, també estic flipant.
Z somriu... Fins i tot, riu!
X també.
I jo, tot i estar fora del plànol de l'acció, ja no puc aguantar riure també mentre els passatgers més propers a mi no entenen massa bé què em passa.
...
He de baixar a la pròxima parada. Em prepare el boli. M'acoste:
-Perdona, tens alguna web on penges els teus dibuixos?
-No, no en tinc, però, si vols, dóna'm la teua adreça i t'enviaré alguna coseta.
-Que bé! Gràcies!!
...
Anit comentava l'anècdota en casa i pensava en quan rebria dibuixos d'X.
...
Acabe de rebre 3 regals de Mar per correu electrònic!
