Buena...
Ai, el "Buena" m'ha fet somriure de bon matí, el trobava a faltar.... Que una ja té la seua edat i, després de sopar, no aguanta per les nits més de mitja hora o tres quarts desperta al sofà...
I a mi que aquest home no em cansa... És extremadament analític i emocional.
D'altra banda, si mires un poc les webs de tot l'equip, veus que no paren de tindre idees! Déu meu, quin estrés creatiu! M'inspira més que bon humor conéixer les coses que fan ell i la seua gent i, de fet, quan vaig estar al plató del programa BF en febrer vaig comprovar per què m'inspiren més que bon humor. Perquè hi ofereixen més coses: bon rotllo, bona disposició, coordinació, creativitat i improvisació.
Estava pensant... jo solc regalar dibuixets i "xuminades" diverses a la gent que m'alegra els dies... I ara em pregunte: encara tindrà el dibuixet del seu nom que li vaig fer arribar... ¿?
Persones I Cases Dijous, 7 de setembre de 2006 - 18:27h. Un porter de discoteca nigerià, a Madrid, m'informa que coneix a Eto'o des de fa anys. "Quan es va instal.lar a Barcelona es va canviar el número de telèfon". Un desconegut em fa dues preguntes a l'aeroport d'El Prat: Parla vostè l'espanyol? i Pot donar-me trenta-quatre cèntims? Un taxista escolta la Cope i condueix amb tota normalitat. El maitre d'un restaurant ens reconeix que, en el menjador del costat, la policia rusa i l'española s'han reunit. (Li preguntem si estem fora de perill, davant d'aquest gran desplegament. Jo no vaig ni al lavabo). Pau Gasol viatja en el meu mateix avió. Torna a casa. Al final, sempre tornes a casa. Veus a mil persones però com a casa, cap lloc.Text by Andreu found at his blog.
