Els seny-als o els símptomes de la falta de seny.

Photo by lauraosorno.

Primer seny-al: El queixal frustrat o El último de la barra.

Ara resultarà que el queixal que NO serveix per mastegar no només té seny, sinó que ens l'injecta puntualment. En breu complisc anys, i l'únic queixal que em faltava per eixir, dels 4 que els humans fabriquem només per recordar el que vam patir de menuts quan ens van eixir les dents de llet, em reomplirà el cap amb el seny que em falta a través d'un gratificant tractament: uns quants dies de dolor, una radiografia dental i un parell de visites al dentista, l'especialista mèdic que tant ens entusiasma i que ens suca la saliva amb un estrany deler i un tubet de soroll monstruós.
Gràcies, senyor queixal, per preocupar-se per la meua maduresa mental.


Segon seny-al: El caragol en la vorera o El vis del perol.

D'altra banda, anit, en eixir de casa per passejar una estona, vaig trobar en la vorera, just baix d'on està el nostre balcó i prop d'on va aterrar el nostre test de flor de Pasqua per coronar la farola (glups), un caragol. Ja està: "El tornillo que me faltaba". I ja em veieu recollint-lo de terra amb tot l'afecte del món. He de dir que no està gens rovellat, brilla i tot. Ara el tinc damunt l'escriptori com a recordatori fins que algú me'l col·loque de nou o jo li perda la por al bricolatge.
Gràcies també a vosté, senyor caragol, per no caure's per la reixeta del desaigüe que tenia al costat i donar-me així l'oportunitat de reforçar-lo.


Mmmm... Algun estomatòleg o mecànic en la sala?