Martix i les ganes d'escriure.

Photo by Marta. BSO: Mi papelito by Juan Perro.

Sempre m'ha agradat tindre una llibreta màgica. Apuntar tot allò que em produïx plaer, tot allò que sent, tot allò que m'ha fet pensar, tot allò que no m'agradaria deixar de fer en esta vida.

Tot i que disfrute amb les meues llibretes... De vegades em produïxen frustració. Escrivint les coses crec que les "tinc". Però realment són un tros de paper o, com a molt, a partir d'ara, seran un tros de byte.

...oO(Que difícil és escriure... S'aprén? Quan les idees comencen a botar d'una neurona a un altra com si foren papallones de flor en flor, sóc incapaç d'apressar-les i molt menys de controlar-les i posar-les formant un esquadró amb forma de fletxa, que és el que desitjaria. Ara, per exemple, amb la frase anterior, quatre temes m'han vingut al cap i no sé per quin començar, ni si vull parlar de tots, ni si sabré. Erich Fromm amb Ser o Tener. La necessitat de comunicar-se. La cerca de l'essència pròpia (en públic?). La finalitat del meu blog. La recuperació dels meus pensaments. El narcissisme i la bohèmia al servei de la inspiració artística, ¿o a l'inrevés?. L'autoafirmació per poder descobrir a altres.)

Siga byte, paper, o realitat... Encete la llibreta màgica.
Per al meu plaer.
I, si voleu, per al vostre.